L'hivern de 1902, una dona anomenada Mary Anderson viatjava a Nova York i va descobrir que el mal temps feia...conduirmolt lent.Així que va treure el quadern i va dibuixar un esbós: uneixugaparabrises de gomaa l'exterior de laparabrisa, connectat a una palanca dins del cotxe.
Anderson va patentar el seu invent l'any següent, però poca gent tenia cotxes en aquell moment, per la qual cosa el seu invent no va despertar gaire interès.Una dècada més tard, quan el Model T de Henry Ford va portar els automòbils al mercat general, Anderson...netejador de finestres"va ser oblidat.
Aleshores, John Oishei ho va tornar a intentar.Oishei va trobar un producte local d'accionament manualeixugaparabrises de cotxeanomenada Rain Rubber. En aquella època, el parabrisa estava dividit en parts superior i inferior, i lagoma de plujaes va lliscar per l'espai entre els dos trossos de vidre. Aleshores va crear una empresa per promocionar-lo.
Tot i que el dispositiu requeria que el conductor manipulés la cola de pluja amb una mà i el volant amb l'altra, ràpidament es va convertir en un equipament estàndard dels cotxes americans.L'empresa d'Oishei, finalment anomenada Trico, aviat va dominar elescombreta de l'eixugaparabrisesmercat.
Amb els anys,eixugaparabrisess'han reinventat una vegada i una altra en resposta als canvis en el disseny dels parabrises. Però el concepte bàsic continua sent el que Anderson va esbossar en un tramvia de Nova York el 1902.
Com deia un dels primers anuncis d'eixugaparabrises: "Visió claraevita accidents i fa queconduir més fàcilment.”
Data de publicació: 10 de novembre de 2023